Mètodes de detecció atmosfèrica
Els principals mètodes de detecció atmosfèrica són: el mètode de sondeig per radar de microones, el mètode de sondeig aeri o de coet, el globus sondeig, la teledetecció per satèl·lit i el LIDAR. El radar de microones no pot detectar partícules diminutes perquè les microones enviades a l'atmosfera són ones mil·limètriques o centimètriques, que tenen longituds d'ona llargues i no poden interactuar amb partícules diminutes, especialment diverses molècules.
Els mètodes de sondeig aeri i amb coets són més costosos i no es poden observar durant llargs períodes. Tot i que el cost dels globus de sondeig és menor, es veuen més afectats per la velocitat del vent. La teledetecció per satèl·lit pot detectar l'atmosfera global a gran escala mitjançant un radar a bord, però la resolució espacial és relativament baixa. El lidar s'utilitza per obtenir paràmetres atmosfèrics emetent un feix làser a l'atmosfera i utilitzant la interacció (dispersió i absorció) entre les molècules o aerosols atmosfèrics i el làser.
A causa de la forta direccionalitat, la curta longitud d'ona (ona de microns) i l'estreta amplada de pols del làser, i l'alta sensibilitat del fotodetector (tub fotomultiplicador, detector de fotó únic), el lidar pot aconseguir una alta precisió i una alta resolució espacial i temporal de la detecció dels paràmetres atmosfèrics. Gràcies a la seva alta precisió, alta resolució espacial i temporal i monitorització contínua, el LIDAR s'està desenvolupant ràpidament en la detecció d'aerosols atmosfèrics, núvols, contaminants de l'aire, temperatura atmosfèrica i velocitat del vent.
Els tipus de Lidar es mostren a la taula següent:
Mètodes de detecció atmosfèrica
Els principals mètodes de detecció atmosfèrica són: el mètode de sondeig per radar de microones, el mètode de sondeig aeri o de coet, el globus sondeig, la teledetecció per satèl·lit i el LIDAR. El radar de microones no pot detectar partícules diminutes perquè les microones enviades a l'atmosfera són ones mil·limètriques o centimètriques, que tenen longituds d'ona llargues i no poden interactuar amb partícules diminutes, especialment diverses molècules.
Els mètodes de sondeig aeri i amb coets són més costosos i no es poden observar durant llargs períodes. Tot i que el cost dels globus de sondeig és menor, es veuen més afectats per la velocitat del vent. La teledetecció per satèl·lit pot detectar l'atmosfera global a gran escala mitjançant un radar a bord, però la resolució espacial és relativament baixa. El lidar s'utilitza per obtenir paràmetres atmosfèrics emetent un feix làser a l'atmosfera i utilitzant la interacció (dispersió i absorció) entre les molècules o aerosols atmosfèrics i el làser.
A causa de la forta direccionalitat, la curta longitud d'ona (ona de microns) i l'estreta amplada de pols del làser, i l'alta sensibilitat del fotodetector (tub fotomultiplicador, detector de fotó únic), el lidar pot aconseguir una alta precisió i una alta resolució espacial i temporal de la detecció dels paràmetres atmosfèrics. Gràcies a la seva alta precisió, alta resolució espacial i temporal i monitorització contínua, el LIDAR s'està desenvolupant ràpidament en la detecció d'aerosols atmosfèrics, núvols, contaminants de l'aire, temperatura atmosfèrica i velocitat del vent.
Diagrama esquemàtic del principi del radar de mesurament de núvols
Capa de núvols: una capa de núvols que flota a l'aire; Llum emesa: un feix colimat d'una longitud d'ona específica; Eco: el senyal retrodispersat generat després que l'emissió travessi la capa de núvols; Base del mirall: la superfície equivalent del sistema del telescopi; Element de detecció: el dispositiu fotoelèctric utilitzat per rebre el senyal d'eco feble.
Marc de treball del sistema de radar de mesurament de núvols
Principals paràmetres tècnics del Lidar de mesurament al núvol de Lumispot Tech
La imatge del producte
Aplicació
Diagrama d'estat de funcionament dels productes
Data de publicació: 09 de maig de 2023