Mètodes de detecció atmosfèrica
Els principals mètodes de detecció atmosfèrica són: mètode de sondeig de radar de microones, mètode de sondeig aeri o coet, globus sonor, teledetecció per satèl·lit i lidar. El radar de microones no pot detectar partícules minúscules perquè els microones enviats a l’atmosfera són ones mil·límetres o centímetres, que tenen longituds d’ona llargues i no poden interactuar amb partícules minúscules, especialment diverses molècules.
Els mètodes de sondeig aeri i coets són més costosos i no es poden observar durant llargs períodes de temps. Tot i que el cost de sonar globus és menor, es veuen més afectats per la velocitat del vent. La teledetecció per satèl·lit pot detectar l’atmosfera global a gran escala mitjançant el radar a bord, però la resolució espacial és relativament baixa. LiDAR s’utilitza per derivar paràmetres atmosfèrics emetent un feix làser a l’atmosfera i utilitzant la interacció (dispersió i absorció) entre molècules atmosfèriques o aerosols i el làser.
A causa de la direccionalitat forta, la longitud d’ona curta (ona de micres) i l’amplada de pols estreta del làser i l’elevada sensibilitat del fotodetector (tub fotomultiplicador, detector de fotons d’un sol fotó), LiDAR pot aconseguir una alta precisió i una alta resolució espacial i temporal de paràmetres atmosfèrics. A causa de la seva alta precisió, alta resolució espacial i temporal i un seguiment continu, LiDAR es desenvolupa ràpidament en la detecció d’aerosols atmosfèrics, núvols, contaminants de l’aire, temperatura atmosfèrica i velocitat del vent.
Els tipus de lidar es mostren a la taula següent:
Mètodes de detecció atmosfèrica
Els principals mètodes de detecció atmosfèrica són: mètode de sondeig de radar de microones, mètode de sondeig aeri o coet, globus sonor, teledetecció per satèl·lit i lidar. El radar de microones no pot detectar partícules minúscules perquè els microones enviats a l’atmosfera són ones mil·límetres o centímetres, que tenen longituds d’ona llargues i no poden interactuar amb partícules minúscules, especialment diverses molècules.
Els mètodes de sondeig aeri i coets són més costosos i no es poden observar durant llargs períodes de temps. Tot i que el cost de sonar globus és menor, es veuen més afectats per la velocitat del vent. La teledetecció per satèl·lit pot detectar l’atmosfera global a gran escala mitjançant el radar a bord, però la resolució espacial és relativament baixa. LiDAR s’utilitza per derivar paràmetres atmosfèrics emetent un feix làser a l’atmosfera i utilitzant la interacció (dispersió i absorció) entre molècules atmosfèriques o aerosols i el làser.
A causa de la direccionalitat forta, la longitud d’ona curta (ona de micres) i l’amplada de pols estreta del làser i l’elevada sensibilitat del fotodetector (tub fotomultiplicador, detector de fotons d’un sol fotó), LiDAR pot aconseguir una alta precisió i una alta resolució espacial i temporal de paràmetres atmosfèrics. A causa de la seva alta precisió, alta resolució espacial i temporal i un seguiment continu, LiDAR es desenvolupa ràpidament en la detecció d’aerosols atmosfèrics, núvols, contaminants de l’aire, temperatura atmosfèrica i velocitat del vent.
Diagrama esquemàtic del principi del radar de mesura del núvol
Capa de núvols: una capa de núvol flotant a l’aire; Llum emès: un feix col·limat d’una longitud d’ona específica; ECHO: El senyal de retrocés generat després de l'emissió passa per la capa de núvol; Base de miralls: la superfície equivalent del sistema del telescopi; Element de detecció: el dispositiu fotoelèctric utilitzat per rebre el senyal de ressò feble.
Marc de treball del sistema de radar de mesura del núvol
Paràmetres tècnics principals de Lumispot Tech del LIDAR de mesura del núvol
La imatge del producte
Aplicació
Diagrama d'estat de treball de productes
Hora de publicació: maig-09-2023