Mètodes de detecció atmosfèrica
Els principals mètodes de detecció atmosfèrica són: mètode de sondeig de radar de microones, mètode de sonda aèria o de coet, globus de sonda, teledetecció per satèl·lit i LIDAR. El radar de microones no pot detectar partícules minúscules perquè les microones enviades a l'atmosfera són ones mil·límetres o centímetres, que tenen longituds d'ona llargues i no poden interactuar amb partícules diminutes, especialment diverses molècules.
Els mètodes de sondeig aerotransportat i de coets són més costosos i no es poden observar durant llargs períodes de temps. Tot i que el cost dels globus de sonda és més baix, es veuen més afectats per la velocitat del vent. La teledetecció per satèl·lit pot detectar l'atmosfera global a gran escala mitjançant el radar a bord, però la resolució espacial és relativament baixa. Lidar s'utilitza per derivar paràmetres atmosfèrics emetent un raig làser a l'atmosfera i utilitzant la interacció (dispersió i absorció) entre les molècules o aerosols atmosfèrics i el làser.
A causa de la forta direccionalitat, la longitud d'ona curta (ona micro) i l'amplada de pols estreta del làser, i l'alta sensibilitat del fotodetector (tub fotomultiplicador, detector de fotó únic), lidar pot aconseguir una detecció d'alta precisió i alta resolució espacial i temporal de l'atmosfera. paràmetres. A causa de la seva alta precisió, alta resolució espacial i temporal i monitorització contínua, LIDAR s'està desenvolupant ràpidament en la detecció d'aerosols atmosfèrics, núvols, contaminants atmosfèrics, temperatura atmosfèrica i velocitat del vent.
Els tipus de Lidar es mostren a la taula següent:
Mètodes de detecció atmosfèrica
Els principals mètodes de detecció atmosfèrica són: mètode de sondeig de radar de microones, mètode de sonda aèria o de coet, globus de sonda, teledetecció per satèl·lit i LIDAR. El radar de microones no pot detectar partícules minúscules perquè les microones enviades a l'atmosfera són ones mil·límetres o centímetres, que tenen longituds d'ona llargues i no poden interactuar amb partícules diminutes, especialment diverses molècules.
Els mètodes de sondeig aerotransportat i de coets són més costosos i no es poden observar durant llargs períodes de temps. Tot i que el cost dels globus de sonda és més baix, es veuen més afectats per la velocitat del vent. La teledetecció per satèl·lit pot detectar l'atmosfera global a gran escala mitjançant el radar a bord, però la resolució espacial és relativament baixa. Lidar s'utilitza per derivar paràmetres atmosfèrics emetent un raig làser a l'atmosfera i utilitzant la interacció (dispersió i absorció) entre les molècules o aerosols atmosfèrics i el làser.
A causa de la forta direccionalitat, la longitud d'ona curta (ona micro) i l'amplada de pols estreta del làser, i l'alta sensibilitat del fotodetector (tub fotomultiplicador, detector de fotó únic), lidar pot aconseguir una detecció d'alta precisió i alta resolució espacial i temporal de l'atmosfera. paràmetres. A causa de la seva alta precisió, alta resolució espacial i temporal i monitorització contínua, LIDAR s'està desenvolupant ràpidament en la detecció d'aerosols atmosfèrics, núvols, contaminants atmosfèrics, temperatura atmosfèrica i velocitat del vent.
Diagrama esquemàtic del principi del radar de mesura del núvol
Capa de núvols: una capa de núvols que flota a l'aire; Llum emesa: un feix colimat d'una longitud d'ona específica; Eco: el senyal retrodispersat generat després que l'emissió travessa la capa de núvols; Base del mirall: la superfície equivalent del sistema de telescopi; Element de detecció: el dispositiu fotoelèctric utilitzat per rebre el senyal d'eco feble.
Marc de treball del sistema de radar de mesura del núvol
Principals paràmetres tècnics de Lumispot Tech del mesurament del núvol Lidar
La imatge del producte
Aplicació
Diagrama d'estat de funcionament dels productes
Hora de publicació: maig-09-2023