Presentació
Des de finals dels anys seixanta i principis dels anys 70, la majoria dels sistemes de fotografia aèria tradicionals han estat substituïts per sistemes de sensors electro-òptics i electrònics aeroespacials. Mentre que la fotografia aèria tradicional funciona principalment en la longitud d’ona de llum visible, els sistemes moderns a l’aire a l’aire i a l’aire remot, produeixen dades digitals que cobreixen la llum visible, reflectides infrarojos, infrarojos tèrmics i regions espectrals de microones. Els mètodes d’interpretació visual tradicionals en fotografia aèria encara són útils. Tot i així, la teledetecció cobreix una gamma més àmplia d’aplicacions, incloent activitats addicionals com ara el modelat teòric de les propietats objectiu, les mesures espectrals d’objectes i l’anàlisi d’imatges digitals per a l’extracció d’informació.
La teledetecció, que fa referència a tots els aspectes de les tècniques de detecció de llarg abast sense contacte, és un mètode que utilitza electromagnetisme per detectar, registrar i mesurar les característiques d’un objectiu i la definició es va proposar per primera vegada a la dècada de 1950. El camp de teledetecció i mapeig remot, es divideix en 2 modes de detecció: detecció activa i passiva, dels quals la detecció de LiDAR està activa, capaç d’utilitzar la seva pròpia energia per emetre llum a la diana i detectar la llum reflectida.
Sensació i aplicació activa de LiDAR
LiDAR (detecció de llum i rang) és una tecnologia que mesura la distància en funció del moment d’emetre i rebre senyals làser. De vegades, LiDar aeri s’aplica de forma intercanviable amb una exploració làser a l’aire, mapeig o LiDAR.
Es tracta d’un diagrama de flux típic que mostra els principals passos del processament de dades de punts durant l’ús de LiDAR. Després de recopilar les coordenades (x, y, z), ordenar aquests punts pot millorar l'eficiència de la representació i el processament de dades. A més del processament geomètric dels punts LIDAR, la informació d’intensitat de la retroalimentació de LiDAR també és útil.
En totes les aplicacions de teledetecció i mapeig, LiDAR té l’avantatge diferent d’obtenir mesures més precises independents de la llum solar i d’altres efectes meteorològics. Un sistema de teledetecció típic consta de dues parts, un telefonia làser i un sensor de mesura per a la posicionament, que pot mesurar directament l’entorn geogràfic en 3D sense distorsió geomètrica perquè no hi ha cap imatge (el món 3D s’imagina en el pla 2D).
Algunes de la nostra font de LiDAR
Opcions de font làser de làser per a ulls per al sensor
